RESUM
TEMPORADA DE CAÇA A MALLORCA 2025-2026.
El
passat 10 de febrer va finalitzar la temporada de caça 2025–2026.
Per tal de fer-ne una valoració, ABEC va decidir realitzar, per
tercer any consecutiu, una enquesta als caçadors amb l’objectiu de
conèixer la seva percepció sobre el desenvolupament de la
temporada.
A
l’enquesta es va demanar el municipi on practiquen la caça, la
modalitat utilitzada, la percepció sobre l’abundància de les
principals espècies cinegètiques i les actuacions que duen a terme
per ajudar el medi ambient.
En
total, han participat 238 persones procedents de 31 municipis
diferents de Mallorca ( Mapa
1).
Cal mencionar que un 20% dels enquestats són de Santanyí i, per
tant, els resultats poden presentar un cert biaix territorial.
CONILL
Segons
les respostes obtingudes, la percepció sobre l’abundància del
conill (Oryctolagus
cuniculus)
ha estat molt variada. Resulta preocupant que un 38% dels
participants hagin indicat que n’hi ha molt pocs (gràfica
1).
Tot i això, un 27% considera que n’hi ha molts o moltíssims. A la
gràfica
2
s’observa la diferència en la percepció d’abundància entre
municipis, destacant el cas de Maria de la Salut, on es percep una
elevada presència de l’espècie. Cal recordar que, en aquesta
zona, conjuntament amb altres municipis del Pla de Mallorca, el
Consell de Mallorca expedeix des de fa dos anys autoritzacions
excepcionals de control per a aquesta espècie.
LLEBRE
Pel
que fa a la llebre (Lepus
europaeus),
per segon any consecutiu només s’ha permès la caça amb escopeta
durant dos dies puntuals, mentre que sí s’ha autoritzat la seva
captura amb cans llebrers i aus de falconeria. Ha estat un any
negatiu per a l’espècie a causa de la mixomatosi, malaltia
detectada l’any 2019 en vedats de Mallorca. Continua essent
preocupant que un 73% dels enquestats hagin indicat que n’hi ha
entre poques i molt poques (gràfica
1),
tot i que sembla que en determinades zones s’està produint una
certa recuperació.
L’enquesta
també demanava si es tornaria a permetre la caça de la llebre amb
escopeta: un 39% ha respost que no, un 46% que sí però amb
restriccions, i només un 16% que es podria permetre amb les
condicions prèvies a l’arribada del virus de la mixomatosi.
TUDÓ
En
relació amb el tudó (Columba
palumbus),
segons els enquestats ha estat un any positiu: un 46% considera que
n’hi ha hagut molts o moltíssims. Sembla que els municipis
costaners presenten una percepció d’abundància més elevada que
els de l’interior de l’illa. Cal destacar que des de fa anys
l’obertura de la mitja veda s’ha endarrerit fins al 21 d’agost
en compliment de les directrius europees. Malgrat això, el Consell
de Mallorca ha declarat l’emergència cinegètica durant dos anys
consecutius, permetent el control mitjançant la caça des de
principis d’agost.
TÓRTORA
EUROPEA
Respecte
a la tórtora europea (Streptopelia
turtur),
la principal novetat d’aquesta temporada ha estat que, després de
quatre anys de moratòria imposada per la Comissió Europea, se n’ha
tornat a permetre la caça sota condicions molt estrictes (quatre
dies hàbils, comunicació de captures en temps real mitjançant una
aplicació web, màxim de quatre captures per caçador i dia, i una
quota total de 1.794 exemplars per a tot Mallorca). Alguns dels
comentaris recollits han estat: “L’aplicació mòbil pot ser útil
per a la gent jove, però no per a la gent major” o “Per molt de
control que s’estableixi aquí, si a altres països no es controla,
no es pot solucionar el problema”.
De
fet, a la pregunta sobre si preferien caçar-la en aquestes
condicions o no caçar-la, el 52% ha respost que, amb aquestes
limitacions, preferia no practicar-ne la caça.
Pel
que fa a l’abundància, la percepció ha estat diversa: un 21%
considera que n’hi ha hagut moltes o moltíssimes, mentre que un
48% indica que n’hi ha hagut poques o molt poques (gràfica
1).
La majoria també assenyala que s’han pogut observar
més exemplars a finals de primavera i principis d’estiu que no a
finals de temporada (gràfica
3).
Cal
tenir en compte que els caçadors constitueixen un sector important a
l’hora de millorar l’hàbitat d’aquestes espècies mitjançant
la sembra d’aliment, el manteniment d’abeuradors i altres
actuacions de gestió. La prohibició de la caça podria provocar una
desmotivació per continuar duent a terme aquestes accions, amb
possibles conseqüències sobre la distribució i l’èxit
reproductor de les espècies.
GUÀTLERA
Quant
a la guàtlera (Coturnix
coturnix),
resulta preocupant que en municipis com Maria de la Salut o Santa
Margalida, on existeix hàbitat potencialment favorable, els caçadors
percebin una baixa abundància. El 79% dels enquestats indica que a
finals de primavera i principis d’estiu es detectaven més
exemplars que a finals d’estiu i principis de tardor. Cal
considerar que, en el moment d’obertura de la temporada de caça,
la majoria de camps ja han estat segats, reduint notablement
l’hàbitat disponible. A més, es tracta d’una espècie
nidificant a terra, fet que la fa especialment vulnerable durant
l’època de cria.
PERDIU
En
general, la temporada ha estat positiva per a la perdiu roja
(Alectoris
rufa):
un 44% dels enquestats considera que ha estat un any normal, mentre
que un 31% opina que n’hi ha hagut moltes o moltíssimes. No
obstant això, un 24% indica que n’hi ha hagut poques o molt
poques. Tot i que les pluges han afavorit els cultius, la
supervivència durant l’època de cria és clau per a aquesta
espècie.
CEGA
També
ha estat un bon any per a la cega (Scolopax
rusticola),
amb un 31% dels enquestats indicant que n’hi ha hagut moltes o
moltíssimes (gràfica
1).
En comparació amb l’any anterior, la temporada ha estat millor, si
bé a la Serra de Tramuntana la diferència ha estat menor. Pel que
fa a la temporalitat, hi ha diversitat d’opinions (gràfica
3),
probablement a causa dels moviments associats
a episodis meteorològics com les nevades.
TORD
COMÚ
La
temporada del tord (Turdus
philomelos)
ha estat millor que la passada, tot i que aquesta havia estat
especialment negativa. Malgrat això, un 60% dels enquestats
considera que n’hi ha hagut pocs o molt pocs, mentre que un 29%
opina que ha estat un any normal i un 11% que n’hi ha hagut molts o
moltíssims. La majoria de caçadors indica que a finals de temporada
hi havia més exemplars que a l’inici (gràfica
3).
Cal recordar que es tracta d’una espècie migratòria amb entrades
irregulars.
ALTRES
QÜESTIONS
Per
segon any consecutiu, la temporada amb escopeta ha tingut una durada
de dues setmanes més, mesura amb la qual el 83% dels enquestats es
mostra satisfet.
La
penúltima pregunta feia referència a les accions de custòdia del
territori. Més de 70 caçadors van indicar que duen a terme
actuacions com la col·locació de trampes per a espècies invasores,
el manteniment de menjadors i abeuradors, la recollida de residus al
camp, la sembra, la millora de camins o la repoblació de perdius.
Diversos
enquestats han assenyalat un augment de la presència de moixos
assilvestrats en el medi natural en els darrers anys, fet que podria
estar relacionat amb canvis normatius recents en matèria de benestar
animal i que podria tenir implicacions sobre la conservació
d’espècies cinegètiques, especialment aquelles que nidifiquen a
terra.
La
caça és molt més que la mort de l'animal, com volen fer veure
alguns grups ecologistes. La caça és tradició, és gastronomia, és
companyerisme, és ciència, és conservació, etc., la caça és
CAÇA.
Mapa
1. Representació
de la participació de l’enquesta per municipis.
Morat:
>20 participants; vermell: 15-19 participants; taronja:9-14; groc:
5-9; participants; verd: 1-4 participants
Gràfica
1. Aquesta
gràfica representa el percentatge de vots totals per cada categoria
( moltíssims : verd; molts : blau; normal: groc; pocs : taronja;
poquíssims : vermell) de cada espècie. De cada espècie s'ha
ressaltat en color negre les categories moltíssim , molts i normals
per tenir com a indicador com ha anat de bé la temporada en general
per a aquella espècie, si passa el 50% pot significar que la
temporada ha anat “bé” en general.
Gràfica
2. Aquest
gràfic indica la percepció de l'abundància sobre les espècies per
municipis (se n'han seleccionat uns quants) ( n Andratx=7; n
Banyalbufar=5; n Maria de la salut=18; n Santa Eugènia=13; n
Llucmajor=10; n Santanyí= 48). Per analitzar les dades s'han
extrapolat les categories “ moltíssims ”, “ molts ”,
“normal”, “ pocs ”, i “ poquíssims ” en els números 5,
4, 3, 2, i 1, respectivament i s'ha realitzat la mitjana aritmètica.
La línia horitzontal discontínua de color vermell, indica el número
3, cosa que vol dir que, si els valors estan a prop seu, s'interpreta
que ha estat un any “normal”.
Gràfica
3. Percentatge
de vots sobre la temporalitat de les diferents espècies migradores.
“Irregular” (l'abundància varia independentment de la
temporalitat), “prest” (hi ha hagut més abundància a principi
de temporada) “ tard ” (hi ha hagut una abundància més gran a
final de temporada).
