RESUM TEMPORADA DE CAÇA A MALLORCA 2025-2026.
El passat 10 de febrer va finalitzar la temporada de caça 2025–2026. Per tal de fer-ne una valoració, ABEC va decidir realitzar, per tercer any consecutiu, una enquesta als caçadors amb l’objectiu de conèixer la seva percepció sobre el desenvolupament de la temporada.
A l’enquesta es va demanar el municipi on practiquen la caça, la modalitat utilitzada, la percepció sobre l’abundància de les principals espècies cinegètiques i les actuacions que duen a terme per ajudar el medi ambient.
En total, han participat 238 persones procedents de 31 municipis diferents de Mallorca ( Mapa 1). Cal mencionar que un 20% dels enquestats són de Santanyí i, per tant, els resultats poden presentar un cert biaix territorial.
CONILL
Segons les respostes obtingudes, la percepció sobre l’abundància del conill (Oryctolagus cuniculus) ha estat molt variada. Resulta preocupant que un 38% dels participants hagin indicat que n’hi ha molt pocs (gràfica 1). Tot i això, un 27% considera que n’hi ha molts o moltíssims. A la gràfica 2 s’observa la diferència en la percepció d’abundància entre municipis, destacant el cas de Maria de la Salut, on es percep una elevada presència de l’espècie. Cal recordar que, en aquesta zona, conjuntament amb altres municipis del Pla de Mallorca, el Consell de Mallorca expedeix des de fa dos anys autoritzacions excepcionals de control per a aquesta espècie.
LLEBRE
Pel que fa a la llebre (Lepus europaeus), per segon any consecutiu només s’ha permès la caça amb escopeta durant dos dies puntuals, mentre que sí s’ha autoritzat la seva captura amb cans llebrers i aus de falconeria. Ha estat un any negatiu per a l’espècie a causa de la mixomatosi, malaltia detectada l’any 2019 en vedats de Mallorca. Continua essent preocupant que un 73% dels enquestats hagin indicat que n’hi ha entre poques i molt poques (gràfica 1), tot i que sembla que en determinades zones s’està produint una certa recuperació.
L’enquesta també demanava si es tornaria a permetre la caça de la llebre amb escopeta: un 39% ha respost que no, un 46% que sí però amb restriccions, i només un 16% que es podria permetre amb les condicions prèvies a l’arribada del virus de la mixomatosi.
TUDÓ
En relació amb el tudó (Columba palumbus), segons els enquestats ha estat un any positiu: un 46% considera que n’hi ha hagut molts o moltíssims. Sembla que els municipis costaners presenten una percepció d’abundància més elevada que els de l’interior de l’illa. Cal destacar que des de fa anys l’obertura de la mitja veda s’ha endarrerit fins al 21 d’agost en compliment de les directrius europees. Malgrat això, el Consell de Mallorca ha declarat l’emergència cinegètica durant dos anys consecutius, permetent el control mitjançant la caça des de principis d’agost.
TÓRTORA EUROPEA
Respecte a la tórtora europea (Streptopelia turtur), la principal novetat d’aquesta temporada ha estat que, després de quatre anys de moratòria imposada per la Comissió Europea, se n’ha tornat a permetre la caça sota condicions molt estrictes (quatre dies hàbils, comunicació de captures en temps real mitjançant una aplicació web, màxim de quatre captures per caçador i dia, i una quota total de 1.794 exemplars per a tot Mallorca). Alguns dels comentaris recollits han estat: “L’aplicació mòbil pot ser útil per a la gent jove, però no per a la gent major” o “Per molt de control que s’estableixi aquí, si a altres països no es controla, no es pot solucionar el problema”.
De fet, a la pregunta sobre si preferien caçar-la en aquestes condicions o no caçar-la, el 52% ha respost que, amb aquestes limitacions, preferia no practicar-ne la caça.
Pel que fa a l’abundància, la percepció ha estat diversa: un 21% considera que n’hi ha hagut moltes o moltíssimes, mentre que un 48% indica que n’hi ha hagut poques o molt poques (gràfica 1). La majoria també assenyala que s’han pogut observar més exemplars a finals de primavera i principis d’estiu que no a finals de temporada (gràfica 3).
Cal tenir en compte que els caçadors constitueixen un sector important a l’hora de millorar l’hàbitat d’aquestes espècies mitjançant la sembra d’aliment, el manteniment d’abeuradors i altres actuacions de gestió. La prohibició de la caça podria provocar una desmotivació per continuar duent a terme aquestes accions, amb possibles conseqüències sobre la distribució i l’èxit reproductor de les espècies.
GUÀTLERA
Quant a la guàtlera (Coturnix coturnix), resulta preocupant que en municipis com Maria de la Salut o Santa Margalida, on existeix hàbitat potencialment favorable, els caçadors percebin una baixa abundància. El 79% dels enquestats indica que a finals de primavera i principis d’estiu es detectaven més exemplars que a finals d’estiu i principis de tardor. Cal considerar que, en el moment d’obertura de la temporada de caça, la majoria de camps ja han estat segats, reduint notablement l’hàbitat disponible. A més, es tracta d’una espècie nidificant a terra, fet que la fa especialment vulnerable durant l’època de cria.
PERDIU
En general, la temporada ha estat positiva per a la perdiu roja (Alectoris rufa): un 44% dels enquestats considera que ha estat un any normal, mentre que un 31% opina que n’hi ha hagut moltes o moltíssimes. No obstant això, un 24% indica que n’hi ha hagut poques o molt poques. Tot i que les pluges han afavorit els cultius, la supervivència durant l’època de cria és clau per a aquesta espècie.
CEGA
També ha estat un bon any per a la cega (Scolopax rusticola), amb un 31% dels enquestats indicant que n’hi ha hagut moltes o moltíssimes (gràfica 1). En comparació amb l’any anterior, la temporada ha estat millor, si bé a la Serra de Tramuntana la diferència ha estat menor. Pel que fa a la temporalitat, hi ha diversitat d’opinions (gràfica 3), probablement a causa dels moviments associats a episodis meteorològics com les nevades.
TORD COMÚ
La temporada del tord (Turdus philomelos) ha estat millor que la passada, tot i que aquesta havia estat especialment negativa. Malgrat això, un 60% dels enquestats considera que n’hi ha hagut pocs o molt pocs, mentre que un 29% opina que ha estat un any normal i un 11% que n’hi ha hagut molts o moltíssims. La majoria de caçadors indica que a finals de temporada hi havia més exemplars que a l’inici (gràfica 3). Cal recordar que es tracta d’una espècie migratòria amb entrades irregulars.
ALTRES QÜESTIONS
Per segon any consecutiu, la temporada amb escopeta ha tingut una durada de dues setmanes més, mesura amb la qual el 83% dels enquestats es mostra satisfet.
La penúltima pregunta feia referència a les accions de custòdia del territori. Més de 70 caçadors van indicar que duen a terme actuacions com la col·locació de trampes per a espècies invasores, el manteniment de menjadors i abeuradors, la recollida de residus al camp, la sembra, la millora de camins o la repoblació de perdius.
Diversos enquestats han assenyalat un augment de la presència de moixos assilvestrats en el medi natural en els darrers anys, fet que podria estar relacionat amb canvis normatius recents en matèria de benestar animal i que podria tenir implicacions sobre la conservació d’espècies cinegètiques, especialment aquelles que nidifiquen a terra.
La caça és molt més que la mort de l'animal, com volen fer veure alguns grups ecologistes. La caça és tradició, és gastronomia, és companyerisme, és ciència, és conservació, etc., la caça és CAÇA.
Mapa 1. Representació de la participació de l’enquesta per municipis.
Morat: >20 participants; vermell: 15-19 participants; taronja:9-14; groc: 5-9; participants; verd: 1-4 participants
Gràfica 1. Aquesta gràfica representa el percentatge de vots totals per cada categoria ( moltíssims : verd; molts : blau; normal: groc; pocs : taronja; poquíssims : vermell) de cada espècie. De cada espècie s'ha ressaltat en color negre les categories moltíssim , molts i normals per tenir com a indicador com ha anat de bé la temporada en general per a aquella espècie, si passa el 50% pot significar que la temporada ha anat “bé” en general.
Gràfica 2. Aquest gràfic indica la percepció de l'abundància sobre les espècies per municipis (se n'han seleccionat uns quants) ( n Andratx=7; n Banyalbufar=5; n Maria de la salut=18; n Santa Eugènia=13; n Llucmajor=10; n Santanyí= 48). Per analitzar les dades s'han extrapolat les categories “ moltíssims ”, “ molts ”, “normal”, “ pocs ”, i “ poquíssims ” en els números 5, 4, 3, 2, i 1, respectivament i s'ha realitzat la mitjana aritmètica. La línia horitzontal discontínua de color vermell, indica el número 3, cosa que vol dir que, si els valors estan a prop seu, s'interpreta que ha estat un any “normal”.
Gràfica 3. Percentatge de vots sobre la temporalitat de les diferents espècies migradores. “Irregular” (l'abundància varia independentment de la temporalitat), “prest” (hi ha hagut més abundància a principi de temporada) “ tard ” (hi ha hagut una abundància més gran a final de temporada).
