Modalitat
de caça tradicional de les Balears
La
caça de tords al coll
és una modalitat de caça tradicional recollida com a tal per la
llei balear de caça vigent. És un sistema de captura selectiu que
consisteix a sostenir unes canyes d'entre 5 i 7 metres entre les que
hi ha una xarxa de fil
i col·locar-se
en un lloc estratègic (el coll) de pas entre les zones on dormen i
les zones on mengen. L'ormeig de caça es diuen els
filats.
Es pot caçar d'auba,
de gran dia o d'horabaixa. Hi ha colls que poden ser caçats només
en un d'aquests moments del dia i colls que es cacen en diferents
moments.
El
coll es vesteix amb branques per tal que el tord no vegi al caçador
que sosté, assegut, les canyes i és el punt d'intersecció de les
carreres
que són caminals d'uns 2m. d'amplària amb la vegetació rebaixada
per on el tord avença sentint-se protegit del falcó.
Cada
coll té un nom (en Roques, en Mira-viles, en Mèrlera, es des
Pastor, es de sa Madona, en Margalida, en Joanot, es forat den Racó,
en Caminet, es coll Nou, en Clavegura...) i és caçat normalment per
un sol caçador, ja que cadascun tendria una manera diferenta de
fer-lo i seria motiu de conflicte.
A
l'Ordre de Vedes anual s'estableixen els cups de captura i períodes
hàbils de caça dins un interval que va de finals d'octubre a
mitjans de gener. És poc habitual actualment que en una caçada es
superin els 18 tords del cup.
Els
colls es preparen a partir del dia de la Raça (12/10), amb pinotells
tallats de lluna nova, si s'han de suplementar els tàntols
o parabandes (costats).
Hi ha colls amb el siti
(lloc concret on seu el caçador) enterra, i altres d'ensaltats sobre
clapers o bastiments, per guanyar altura. Actualment s'empren canyes
telescòpiques de pesca, però encara hi ha romàntics que fan servir
les canyes forasteres (bambú) o les mallorquines (canya de torrent).
El
caçador quan caça mira en el mateix sentit del pas dels ocells, veu
com entren dins els filats i tanca o copa immediatament les canyes
per a cada tord. El sacrifica sense dilació amb la pressió dels
dits sobre el crani i torna estendre els filats, mentre el tord cau a
terra.
Segons
les condicions atmosfèriques
(sobretot el vent, si està ennigulat...) cada coll té la seva
diada,
mentre que sense aquestes condicions el caçador sap que pot
disminuir molt el nombre de les captures.
La
caça del tord a coll i la caça amb lloses de pedra eren els
sistemes tradicionals de les finques de muntanya a Mallorca per
reduir la competència dels tords sobre la collita d'olives i
possibilitaven, sense produir residus ni contaminació o risc per a
les persones, l'aportació de proteïna animal més popular de la
tardor-hivern a la dieta de la Serra i el Llevant. Els tords es
capturaven per a l'auto-consum o es comercialitzaven (fins a 1986)
essent un important ingrés complementari de les rendes ( fins al 15%
de la renda anual) de les famílies pageses -les dones caçaven a
coll com els homes, cada dia hàbil- de la muntanya mallorquina.
Tradicionalment
cada coll era caçat durant generacions per la mateixa família, o
en el cas de les finques per la persona de la plantilla que ocupava
el càrrec que identificava el nom del coll (carritxer, amo, madona,
porquer, pastor,...). Durant el segle XX i a mesura que les
plantilles laborals de les finques es reduien dràsticament, la caça
de coll va passar també a ser una activitat cinegètica singular,
un producte objecte de compra-venda entre la propietat de la finca i
el particular interessat, essent per algunes finques la treta major.
Actualment
la caça dels colls, a excepció dels reservats a “les cases” (la
propietat o explotació de la finca o possessió com es diu a
Mallorca) és un paquet que es ven en el seu conjunt a un grup de
caçadors avenguts, en altres pot anar amb la cacera general de la
finca (que inclou coll i caça menor o major d'escopeta), en altres
es ven coll a coll.
També
pot no haver-hi intercanvi econòmic: hi cacen persones que
col·laboren amb la finca ajudant a plegar la guarda d'ovelles de la
muntanya, tonent, netejant olivars abandonats, o altres tasques
concretes de “voluntariat”, o fan una renda entregant el nombre
de tords pactat setmanalment a la propietat, o són persones amb les
que per la seva edat o altres motius se les té en consideració
(antics treballadors o personal auxiliar -margers, picapedrer...-) i
poden caçar a la finca de franc.
Els
tractes dels colls es fan a principis d'octubre i si el caçador no
genera problemes, pagant la quantitat o complint les condicions que
anualment s'acorden, hi podrà caçar l'any vinent. Aquesta seguretat
i estabilitat són indicadors que tant el propietari com el
caçador són persones cabals.
És
una modalitat de caça apta per a condicions físiques diverses.
Fins
fa unes dècades era exclusiva a Mallorca de les zones de muntanya,
però s'està generalitzant la seva pràctica en municipis amb altres
orografies. També es practica a Menorca i a Formentera. Si hi ha
trànsit de tords per zones de desnivells o arbrat, es pot vetlar
durant varis dies i trobar el punt concret on fer el coll, amb el
permís de la propietat.
Per
poder caçar s'ha de tenir la llicència de caça i el permís
corresponent a més de l'autorització de la propietat. Els terrenys
han de ser part d'un vedat o lliures sotmesos a gestió cinegètica.
En terrenys lliures es respecta la "propietat" dels colls
(cadascú caça al seu, al que ha preparat).
La
proliferació de zones boscoses (pinars principalment on abans hi
havia olivars) que han dispersat la colgada dels tords, la
urbanització del seu hàbitat, l'abandó dels olivars, i pot ser el
canvi climàtic, són els principals motius pel que en general i amb
oscil·lacions segons la temporada, es cacin menys tords a coll que
dècades enrere.
Una
bona zona per als tords és aquella que té l'olivar productiu, manté
les zones forestals controlades, el patrimoni hidràulic de fonts,
basses i síquies està operatiu, una part de la producció d'oliva
es cull quan aquesta és madura, té zones on collir l'oliva no és
rendible que es reserven per als tords o per al bestiar i en la que
s'hi peguen pocs tirs d'escopeta.
Són
males pràctiques la captura de tords amb xarxes japoneses o armalls
i estan penades per la llei, així com el sacrifici d'ocells la
captura dels quals no està permesa (insectívors, fringil.lits,
rapaus …) i accidentalment entren als filats .
I
sobretot: no caceu ni un tord si no l'heu d'aprofitar!
De
la caça amb filats a la cuina del tord
Si
la pràctica de la caça a coll s'enriqueix per tota la cultura
popular que l'envolta i que ve impregnada de centenars d'anys
d'història i d'un arrelament en el medi exhaustiu, ben segur que
l'aspecte culinari n'és l'estrella.
El
tord es captura viu i es sacrifica al moment sense sofriment. En
perfectes condicions passa a ser plomat i a partir d'aquí trobareu
un enorme ventall de possibilitats gastronòmiques (torrat, bullit,
fregit, aguiat, amb arròs o pasta, damunt coques, butzetes, …).
Gràcies
a la cuina popular del tord, els habitants de la muntanya durant
segles, recuperaren part de l'ingent energia necessària per
legar-nos la Serra que coneixem i que tan fidelment han habitat
aquests ocells migratoris.
Referències
d'interès
Direcció
Insular de caça i pesca. C/General Riera, 111. Palma. Tfn
971 219854. Fax: 971 173 959
serveicinegetic@conselldemallorca.net
serveicinegetic@conselldemallorca.net
Segui,
B. 2004 Guia de la caça a les Illes Balears. Gestió cinegètica i
formació del caçador. Govern de les Illes Balears. Societat
d'Història Natural de les Balears. 182 pp.
Tomeu
Calafell; Planas Sanmartí. Cuina de Caça. Col.lecció Mallorca Neta
i Natural5. Full tècnics de l'Oficina de Caça 3. ISBN
9788496069107. Consell de Mallorca 2003.
Llei
6/2006 de 12 d'abril, Balear de Caça i Pesca Fluvial. Ha tengut
diverses modificacions, existeix una versió consolidada editada per
la Direcció Insular de Caça del Consell de Mallorca.
Cada
any es publica la Resolució Anual de Vedes, i el Consell edita una
plagueta amb el resum de la normativa.
Autor:
Antoni X. Colom Colom
No hay comentarios:
Publicar un comentario