La Direcció Insular de Cooperació Local i Caça col·labora en un projecte internacional sobre la guàtlera

El catedràtic d'universitat i especialista internacional sobre aquestes aus, José Domingo Rodríguez Teijeiro, va pronunicar una conferència a Maria de la Salut, entre d'altres activitats, convidat pel Departament de Cooperació Local.

José Domingo Rodríguez Teijeiro, catedràtic d'universitat del Departament de Biologia evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i coodirector científic d’aquest projecte d’àmbit internacional sobre la guàtlera, ha estat els dies 15 i 16 amb els tècnics i professionals de la Direcció Insular de cooperació Local i Caça. L'estada ha servit per profunditzar en la metodologia tant de camp com de laboratori que s’aplicarà a partir d’enguany a l’illa de Mallorca per seguir l’evolució demogràfica de la guàtlera (Coturnix coturnix).

José Domingo i personal del Servei de Caça

La guàtlera és l’espècie cinegètica més definitòria del Pla de Mallorca. Té caràcter migratori, criant a Mallorca i hivernant a Àfrica. Si bé la seva població global (que abraça Europa, Àsia i Àfrica) es troba estable, a Mallorca ha sofert un declivi per raons principalment agrícoles.

Aquesta campanya s’emmarca amb el seguiment a nivell paleàrtic de l’espècie, així com dins els censos de caça menor del Servei de Caça, que es troben en curs des de fa anys per a la perdiu, conill i llebre.

En motiu de la visita del coordinador del projecte, el Departament de Desenvolupament Local del Consell de Mallorca organitzà una ponència dirigida al sector cinegètic i ornitològic, en col·laboració amb la Societat de Caçadors “Sa Guàtlera” de Maria de la Salut. En la seva intervenció, sobre més de 40 anys d’estudi de la guàtlera a indrets que van des de Mongòlia fins a l’Àfrica subsahariana, Rodriguez Teijeiro descartà que la caça sigui una amenaça rellevant per a la guàtlera. Els mals resultats cinegètics a Mallorca dels darrers anys es deuen a que en la data d’obertura de la mitja veda (15 d’agost) la majoria d’exemplars han abandonat l’hàbitat (sembres de cereal) perquè la collita es desenvolupa de forma molt primerenca i els rostolls no són aptes. Destacà també l’efecte de la sega amb maquinària pesant i la depredació dels esplugabous (Bubulcus ibis) que segueixen les segadores, fet que segons ell no se produeix a altres indrets d’estudi.

En relació a les repoblacions amb guàtlera i sobre la possible hibridació amb guàtlera japonesa, explicà que al camp pràcticament no es troben híbrids. Tot i això, existeix una lenta i marginal introgressió genètica, per la qual cosa desaconsellà aquesta mesura de gestió per a recuperar la guàtlera.

Finalment, sobre la climatologia, destacà que la guàtlera no necessita aigua però que els anys inusuals de pluja el maig, juny i juliol, la interrupció de la sega permet que aprofitant el seu caràcter oportunista, la guàtlera multipliqui la seva població: poden fer fins a 4 postes de 8-12 ous.

 La caça depèn de circumstàncies ambientals i agrícoles que permetin a la guàtlera proliferar de forma oportunista, per la qual cosa la funció de les societats de caçadors a l’hora de llogar terrenys per sembrar-los sense collita esdevé fonamental, si bé l’efecte global és insuficient.

A partir de març la Direcció Insular de Cooperació Local i Caça iniciarà el censos al pla de Mallorca que se perllongaran fins a la fi de la sega del cereal.  

Consell de Mallorca