La
Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca declara o amplia
onze ZEPA: vuit a Mallorca, dues a Eivissa i una a Formentera Corresponen a dos illots, un penyalar marí, una zona humida i diverses zones forestals, de garriga, i de conreus cerealístics de secà.
La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha detectat la conveniència de declarar o ampliar onze zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Així ho ha anunciat el seu titular, Vicenç Vidal, que ha detallat que “vuit d’aquestes zones es troben a Mallorca, dues a Eivissa i una a Formentera”. Les ZEPA corresponen a dos illots, un penyalar marí, una zona humida de 43,85 ha i diverses zones forestals (3.690,51 ha), de garriga (5.401,96 ha) i de conreus cerealístics de secà (2.593,74 ha), que fan un total d’11.775,03 ha, superfície que representa un increment del 8,44 %.
La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha detectat la conveniència de declarar o ampliar onze zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Així ho ha anunciat el seu titular, Vicenç Vidal, que ha detallat que “vuit d’aquestes zones es troben a Mallorca, dues a Eivissa i una a Formentera”. Les ZEPA corresponen a dos illots, un penyalar marí, una zona humida de 43,85 ha i diverses zones forestals (3.690,51 ha), de garriga (5.401,96 ha) i de conreus cerealístics de secà (2.593,74 ha), que fan un total d’11.775,03 ha, superfície que representa un increment del 8,44 %.
| Pla des Blanquer (Maria i Santa Margalida) |
Les noves ZEPA de Mallorca estaran
situades a la costa nord-oest de l’illa, amb 560,83 ha; a
Maristany, amb 43,85 ha; al pla de Vilafranca, amb 1.732,72 ha;
al pla des Blanquer, amb 861,02 ha, i a Son Real, amb 908,60 ha.
A Eivissa es declararan ZEPA 2,78 ha de l’illa d’en Calders
i 0,69 ha de l’illeta de Cala Salada, mentre que la de
Formentera, a Punta Prima, abastarà 41,95 ha.
A
més, també es declararà ZEPA el Lloc d’Importància Comunitària
(LIC) del Massís de Randa, de 2.142,06 ha, i s’ampliaran
987,62 ha el LIC de sa Costera (Binis-Montcaire) i 4.493,36 ha
el LIC de la Marina de Llucmajor.
“Feia vuit anys que no es revisaven les zones d’especial protecció per a les aus, i aquestes noves declaracions tenen l’objectiu de beneficiar diverses espècies d’aus marines, rapinyaires i aus estepàries”, ha recordat el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir, com l’àguila peixatera, la gavina roja, el virot petit, el corb marí, la milana, el falcó peregrí, el falcó marí, el xoriguer petit, el xoriguer camaroig, el mussol emigrant, el picaplatges camanegre, l’arpella, l’arpella cendrosa, l’enganapastors, el sebel·lí, la guàtlera, la cucullada, la terrola, el busqueret cuallarga i el busqueret roig, entre d’altres.
L’objectiu és que la iniciativa es tramiti durant els mesos vinents, a fi que la declaració pugui ser aprovada pel Consell de Govern abans de l’estiu que ve. Cal primer un informe de totes les administracions, tant dels ajuntaments com dels consells insulars, la resta de conselleries i l’Estat, per sotmetre-la posteriorment a l’audiència pública de les persones interessades a fi que, finalment, pugui ser aprovada per mitjà d’un acord del Consell de Govern.
Què són les ZEPA?
Una ZEPA és una figura europea per a la conservació de les aus migratòries o sedentàries que forma part del sistema de la Xarxa Natura 2000. Les ZEPA han de ser tantes i tan extenses com sigui necessari per garantir la conservació de les aus europees que han de ser objecte de mesures especials pel seu hàbitat, que segons la Directiva són unes dues-centes espècies, amb prioritat per les amenaçades d’extinció, les vulnerables a determinades modificacions del seu hàbitat, les espècies rares de poblacions poc abundants o de distribució limitada i altres espècies d’hàbitats de caràcter específic. De fet, cada ZEPA es crea per a determinades espècies, i no s’hi poden dur a terme actuacions incompatibles amb la seva conservació.
La ZEPA que es proposa al nord-oest de Mallorca, entre Banyalbufar i Estellencs, és deu a la presència de l’àguila peixatera, el voltor negre, el corb marí i el busqueret cuallarga. La de Maristany, a la zona de s’Albufera, destaca pels ocells aquàtics que hi són presents, mentre que a la del pla de Vilafranca, una zona eminentment agrícola, hi conviuen l’arpella cendrosa, la guàtlera, el terrolot o l’arpella, les mateixes aus que habiten a la del pla des Blanquer, a la zona de Santa Margalida, a les quals s’afegeix el camaroig. Pel que fa a la proposta de ZEPA de Son Real, consisteix a ampliar una petita part que ja estava declarada ZEPA, afegint-hi la finca pública i els voltants.
A l’illa d’en Calders, a Eivissa, destaca la presència de la gavina roja i el corb marí, les mateixes aus que a l’illeta de Cala Salada, que pertany a Sant Antoni de Portmany. Pel que fa a la proposta de ZEPA de Punta Prima, a Formentera, afecta els penya-segats on es troba l’única colònia de virot petit que no tenia una protecció efectiva. A més, és una zona de cria de l’àguila peixatera, i conservar-la podria tornar a fer possible que aquesta rapinyaire s’hi tornàs a instal·lar.
Tornant a Mallorca, al massís de Randa destaca la presència de la milana i de l’àguila cuabarrada, tal com ha explicat el cap del Servei de Protecció d’Espècies, Joan Mayol, que ha subratllat que es tracta d’una espècie reintroduïda mitjançant el projecte Life Bonnelli, en virtut del qual les Illes Balears es varen comprometre amb la Unió Europea a declarar ZEPA les zones on s’hagués recuperat, cosa que encara no s’havia fet.
Pel que fa a sa Costera, “inexplicablement no s’havia declarat ZEPA aquesta part de la serra de Tramuntana”, segons Mayol, on conviuen el voltor negre, l’àguila cuabarrada, el virot petit, l’àguila peixatera i la gavina roja. Per acabar, pel que fa a la proposta de la Marina de Llucmajor, s’amplia la part actual, que és només costanera, a causa de la presència i la nidificació de la milana i l’àguila coabarrada.
Quan una àrea compleix determinats criteris és obligatori declarar-la ZEPA, i només raons excepcions, d’interès públic genuí, permeten modificar-la. Es tracta, per tant, d’una figura de protecció molt poderosa per a les espècies que empara. La principal diferència amb un parc o una reserva és que no inclou cap aspecte d’ús públic, i que la protecció, mitjançant un pla de gestió, és específica per a les espècies declarades. És a dir, no s’hi limita cap ús compatible amb aquestes espècies.
“Feia vuit anys que no es revisaven les zones d’especial protecció per a les aus, i aquestes noves declaracions tenen l’objectiu de beneficiar diverses espècies d’aus marines, rapinyaires i aus estepàries”, ha recordat el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir, com l’àguila peixatera, la gavina roja, el virot petit, el corb marí, la milana, el falcó peregrí, el falcó marí, el xoriguer petit, el xoriguer camaroig, el mussol emigrant, el picaplatges camanegre, l’arpella, l’arpella cendrosa, l’enganapastors, el sebel·lí, la guàtlera, la cucullada, la terrola, el busqueret cuallarga i el busqueret roig, entre d’altres.
L’objectiu és que la iniciativa es tramiti durant els mesos vinents, a fi que la declaració pugui ser aprovada pel Consell de Govern abans de l’estiu que ve. Cal primer un informe de totes les administracions, tant dels ajuntaments com dels consells insulars, la resta de conselleries i l’Estat, per sotmetre-la posteriorment a l’audiència pública de les persones interessades a fi que, finalment, pugui ser aprovada per mitjà d’un acord del Consell de Govern.
Què són les ZEPA?
Una ZEPA és una figura europea per a la conservació de les aus migratòries o sedentàries que forma part del sistema de la Xarxa Natura 2000. Les ZEPA han de ser tantes i tan extenses com sigui necessari per garantir la conservació de les aus europees que han de ser objecte de mesures especials pel seu hàbitat, que segons la Directiva són unes dues-centes espècies, amb prioritat per les amenaçades d’extinció, les vulnerables a determinades modificacions del seu hàbitat, les espècies rares de poblacions poc abundants o de distribució limitada i altres espècies d’hàbitats de caràcter específic. De fet, cada ZEPA es crea per a determinades espècies, i no s’hi poden dur a terme actuacions incompatibles amb la seva conservació.
La ZEPA que es proposa al nord-oest de Mallorca, entre Banyalbufar i Estellencs, és deu a la presència de l’àguila peixatera, el voltor negre, el corb marí i el busqueret cuallarga. La de Maristany, a la zona de s’Albufera, destaca pels ocells aquàtics que hi són presents, mentre que a la del pla de Vilafranca, una zona eminentment agrícola, hi conviuen l’arpella cendrosa, la guàtlera, el terrolot o l’arpella, les mateixes aus que habiten a la del pla des Blanquer, a la zona de Santa Margalida, a les quals s’afegeix el camaroig. Pel que fa a la proposta de ZEPA de Son Real, consisteix a ampliar una petita part que ja estava declarada ZEPA, afegint-hi la finca pública i els voltants.
A l’illa d’en Calders, a Eivissa, destaca la presència de la gavina roja i el corb marí, les mateixes aus que a l’illeta de Cala Salada, que pertany a Sant Antoni de Portmany. Pel que fa a la proposta de ZEPA de Punta Prima, a Formentera, afecta els penya-segats on es troba l’única colònia de virot petit que no tenia una protecció efectiva. A més, és una zona de cria de l’àguila peixatera, i conservar-la podria tornar a fer possible que aquesta rapinyaire s’hi tornàs a instal·lar.
Tornant a Mallorca, al massís de Randa destaca la presència de la milana i de l’àguila cuabarrada, tal com ha explicat el cap del Servei de Protecció d’Espècies, Joan Mayol, que ha subratllat que es tracta d’una espècie reintroduïda mitjançant el projecte Life Bonnelli, en virtut del qual les Illes Balears es varen comprometre amb la Unió Europea a declarar ZEPA les zones on s’hagués recuperat, cosa que encara no s’havia fet.
Pel que fa a sa Costera, “inexplicablement no s’havia declarat ZEPA aquesta part de la serra de Tramuntana”, segons Mayol, on conviuen el voltor negre, l’àguila cuabarrada, el virot petit, l’àguila peixatera i la gavina roja. Per acabar, pel que fa a la proposta de la Marina de Llucmajor, s’amplia la part actual, que és només costanera, a causa de la presència i la nidificació de la milana i l’àguila coabarrada.
Quan una àrea compleix determinats criteris és obligatori declarar-la ZEPA, i només raons excepcions, d’interès públic genuí, permeten modificar-la. Es tracta, per tant, d’una figura de protecció molt poderosa per a les espècies que empara. La principal diferència amb un parc o una reserva és que no inclou cap aspecte d’ús públic, i que la protecció, mitjançant un pla de gestió, és específica per a les espècies declarades. És a dir, no s’hi limita cap ús compatible amb aquestes espècies.
Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
Ja hi som amb ses putes mesures de protecció. Es el primer pas d'aquets peluts per començar a restringir sa caça a aquests llocs. Ara pasa a dependre de la puta xarxa natura 2000. Anau alerta o mos la clavaran!
ResponderEliminar