Els refugis de fauna promoguts pel GOB no són la solució.

Amb la situació de saturació que vivim a Mallorca, els efectes evidents del canvi climàtic, l’abandó o dificultats de l’activitat agrícola a la nostra pagesia insular, les noves espècies invasores i els desequilibris en les poblacions d’algunes espècies, des de l’Associació Balear d’Entitats de Caça (ABEC) entenem que la proposta que fa el GOB d’eliminar l’activitat cinegètica de determinats terrenys a través de la figura del refugi de fauna, no és la solució per mantenir un medi natural en condicions de sostenir la biodiversitat necessària.

La caça no és l’enemic, i mantenir aquesta línia d’acció té molt de demagògia, de buidor, d’esgotament, de maniqueu, com quan la cohesió de determinades organitzacions depèn d’agitar bubotes, malgrat siguin anacròniques. Convé recordar que molts de segles abans de la fornada ecologista, pagesos, caçadors, margers, carboners... anaren fent el medi natural humanitzat que hem rebut com a llegat, en societats on la dissociació entre els que protegeixen i els que destrueixen el medi que ara determinats ecologistes ens volen imposar, no existia perquè tothom en depenia.

Hem d’actuar a nivell personal i col·lectiu per revertir les causes estructurals del deteriorament del medi natural i com a caçadors els volem dir als enemics de la caça, que gràcies a aquesta activitat, s’incorporen a Mallorca - i per tot arreu- milers d’hores de treball voluntari de realització de sembres, conservació d’hàbitats, prevenció d’incendis, control de poblacions excedents, manteniment de milers de punts d’aigua, preservació amb baixa pressió humana, i en general una acció de custòdia del territori amb fets tangibles i avaluable, durant tot l’any, que afecta desenes de milers d’hectàrees. Per no parlar de la incorporació de recursos econòmics al medi rural que fa que no s’hagin venudes totes les finques de fora vila al capital estranger, o de la preservació de races autòctones i elements culturals i etnològics de primer ordre.

Al GOB li basta atacar la caça, com si d’un mantra miraculós es tractés. El seu públic és urbanita i vol sentir això.

Oblida que una finca sense caça, però mal gestionada o abandonada a dinàmiques no sostenibles, no afavoreix la biodiversitat, ni la compatibilitat amb l’activitat agrària, ni gestiona un aspecte interessant de la seva rendibilitat.

I quan celebra que l’activitat genètica secular, sostenible, amb pràctiques selectives de gran valor etnològic, hagi estat eliminada de les finques públiques, convé recordar-li que a les finques públiques s’hi continua caçant, però s’hi dóna el cas que en aquests espais públics, aquests “caçadors” en lloc de dedicar-s’hi altruista ment, com passa en la majoria de finques, cobren del pressuposts públics per caçar. O també oblida que quan propietaris amb sensibilitat mediambiental tenen un problema amb determinades espècies no dubten a demanar la col·laboració dels caçadors i caçadores.

Per acabar volem indicar a les propietats que es plantegin convertir la seva finca en refugi de fauna , que aquesta figura està afectada pel pagament d’una taxa com hi estan els vedats de caça i que ben segur que acordant unes pràctiques cinegètiques i unes accions de preservació del medi raonables amb una colla de caçadors seriosos o amb la societat local, la figura del vedat de caça pot ser en termes de preservació del medi, una solució.

ABEC