CA PLE NO CAÇA: REFLEXIONS LLIURES SOBRE CAÇA I ESPAIS PROTEGITS

 

1. AMOLLAM ELS CANS

Un cop darrera l'altre, no ve d’ara.

El recent Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del Parc de Llevant, aprovat per la Conselleria de Medi Ambient, ha acabat essent , malgrat la feina feta des del sector cinegètic per evitar-ho, un altre manifest anticaça.

El problema de rebre cops cada vegada que es fa normativa nova en matèria mediambiental, no és tant el mal econòmic, social, cultural o sobre la gestió sostenible del medi que s'infringeix. El pitjor, és acabar creient que només pot ser així . Creient que òbviament les polítiques de protecció del medi han de ser per natura, contràries a la caça. Creient que les limitacions i prohibicions a la caça són una garantia de la protecció necessària del medi, com si la caça fos un monstre que mai no està assaciat. Creient que la protecció del medi la fan les prohibicions.

Amb la comunicació que teniu a les vostres mans o pantalla, m'agradaria ajudar a rompre aquesta cadena d'inferències que cala al Butlletí Oficial de les Illes Balears amb la complicitat necessària de polítics i tècnics de pinyó fix.

Per molt que ho repeteixin no ens han de fer creure que la mare de deu nom Joana.

Vos convid a fer un recorregut reflexiu, un poc a la mala, sobre si els cops que rep la caça responen a una necessitat real i hi hem de calar el cap o si es tracta del resultat d'una actitud contra la que hem de ser més bel·ligerants.

2. UN AGUAIT PER ENTENDRE QUÈ ÉS PROTEGIR

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ens parla de tres significats d'aquest verb:

− Cobrir o defensar contra una amenaça, perill, un dany. Protegir del fred una planta

− Ajudar a la prosperitat d'una cosa. Protegir les arts

− Impedir la modificació (informàtica) de dades...

Podríem trobar altres definicions més adaptades a l'àmbit de la natura entre la immensa bibliografia que hi ha, però no és el meu propòsit competir amb elles i molt manco proposar-ne una de millor. Em basta tornar al diccionari i a partir de les experiències acumulades, observar , com feim sovint al camp els caçadors, que hi ha dos sentits ben diferents en la definició que ens ofereix.

En la primera accepció a més d'un objecte a protegir, necessitam saber de què, de quina amenaça, perill o dany, és a dir de quina cosa negativa s'ha de protegir. De fet ens situa en una actitud defensiva, determinada per l'element negatiu, limitada per aquest; en una situació de pugna amb la contrarietat, on serà crucial la força o la capacitat d'anul·lar, prohibir, limitar, que tengui l'ens protector per complir la seva missió; en un projecte reactiu mesell de mesures per oposar-se a la catàstrofe però sense fites clares que superin la dimensió negativa, que dedicarà les energies a autojustificar la necessitat de comandar per anul·lar, prohibir, limitar, o fer invisible; en un seguit d'accions en to imperatiu que acabaran sent el que dona sentit al dia a dia i als posicionaments normatius de l'entitat protectora.

En la segona, a més d'un objecte a protegir, hi ha la fita d'ajudar a la seva prosperitat: tendeix a la positivitat, podríem també pensar que pot incloure la primera, però donant opció a un desenvolupament, a una evolució, que malgrat sigui previsible i desitjada, no està exactament pautada però és beneficiosa per aquella cosa. Ens venen al cap la paraula sinèrgies, compatibilitat, col·laboració, fer suport, xarxa, millora, adaptació, complementarietat, confiança, límits, aprenentatge, comunicació, complexitat, consensos...La prosperitat, si l'hem de pagar i gaudir entre totes i tots haurà d'estar tècnica i socialment ben construïda, ben fitada i avaluada; no parlam de happy flower.

Què passaria si l'ens que apliqui el primer significat del mot protegir en lloc de regir-se per evidències científiques, per una experiència contrastada amb registres sistemàtics, per un coneixement real tant del moment present com dels moments anteriors que ens hi han duit, per una actitud compromesa en mesurar rigorosament l'efecte negatiu de les amenaces, els perills i els danys, per una intervenció equilibrada, per una visió participativa, sistèmica i circular, escoltant als que més en saben, ho fes seguint el caprici dels que manen, o a partir d'una teranyina de plantejaments de resposta automàtica, des d'un concepte de la protecció de fa trenta anys, des de la preocupació sectària de la cohesió del propi estol, a partir de les fílies i les fòbies i no sapigués identificar correctament l'amenaça, el perill o el dany? Passaria el que li ha passat a la caça en la seva relació amb els espais protegits.

3. LA PRIMERA PEÇA: LA PROHIBICIÓ DE CAÇAR A LES FINQUES PÚBLIQUES

Passem de l'especulació als fets concrets i veurem com funciona el mecanisme d'exclusió de la caça dels espais emblemàtics, ara públics, on sempre s'havia practicat, com són les finques públiques . En la normativa de protecció mediambiental estatal i autonòmica, no hi ha una prohibició expressa i general cap a l'activitat cinegètica com la que s'aplica d’ençà de la declaració de les finques públiques del Govern i del Consell com a Refugis de Fauna, a partir de la legislatura 1999-2004:

− La Llei 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat, a l'art. 2.b, recull que les mesures que s'adoptin en relació a la conservació i restauració de la biodiversitat, tendran en compte les exigències econòmiques, socials i culturals, així com les peculiaritats regionals i locals.

− A l'art. 3 sobre definicions, a l'apartat 30 quan defineix Recursos naturals, hi incorpora els recursos cinegètics.

-A l'art. 74 esmenta la promoció dels coneixements tradicionals per a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat. També es refereix que les administracions públiques preservaran, mantendran i fomentaran els coneixements i les pràctiques que siguin d'interès per a la conservació i l'ús sostenible del patrimoni natural i la biodiversitat.

− La Llei 5/2005 LECO, a l'exposició de motius estableix que la relació mil·lenària entre l'home i el medi, en el cas de les Illes Balears ha generat un paisatge digne de conservació i esmenta exemples d'aprofitament de recursos naturals mitjançant tècniques ancestrals com els cultius tradicionals, les marjades o les salines que han transformat el medi.

-A l'art. 2 referit a finalitat i principis inspiradors, a l'apartat d explicita com a principi inspirador: La promoció social, econòmica i cultural dels espais de rellevància ambiental i de les seves zones d'influència, amb el foment d'usos i activitats tradicionals i complementàries, garantint el desenvolupament sostenible.

-A l'art. 7.4, estableix que els PORN ...poden regular, en funció de la capacitat de càrrega i dels objectius de conservació de l'espai, la possibilitat d'admetre, a més de les activitats del sector primari, altres usos compatibles amb els objectius de conservació.

-A l'art. 19.2 esmenta que amb caràcter general, es consideren usos i activitats permeses els agrícoles, ramaders, forestals,i pesquers tradicionals...

El problema no és tant la legislació, que obri portes a la prohibició de la caça en determinats supòsits que ho justifiquen, però també a la seva preservació, com ho és la interpretació , desenvolupament i aplicació que en fa d'ella l'administració mediambiental.

La legislació balear, amb la LECO al capdavant, si la contrastam amb els dos sentits de protegir que hem vist abans, planteja un model de protecció tendent a l'accepció segona del terme, però en preveu la seva operativitat a través de les eines del model reactiu. Si aquest instrumental es posa en mans contràries a la caça, som al camí de prohibicions i limitacions per on arribam als PORN anticaça actuals.

Sortosament no totes les finques públiques pateixen aquesta capciosa prohibició, que no té a veure amb els seus valors naturals. Les finques públiques lligades amb arrels seculars a la comunitat que les ha gestionat, les estimades comunes, on els usos actuals i tradicionals cerquen la seva compatibilitat en un entorn de respecte a la natura, que són les que gestionen ajuntaments com el de Bunyola, entre d’altres, evidencien que en aquests espais que s'hi ha caçat des de temps immemorial, s'hi pot continuar caçant.

Des de la caça sostenible que defensam, la prohibició de la caça a les finques públiques i més si ens referim en concret a la caça tradicional, es tracta d'una decisió contrària al marc normatiu i arbitrària -per tant contrària al procediment administratiu - ja que s'aplica sense la necessària motivació tecnicocientífica.

No basten les apreciacions subjectives a més d'errònies incloses en el document de Diagnosi de conservació referides a la caça, del darrer PORN aprovat, per sustentar l'eliminació de les pràctiques cinegètics seculars que s'hi feien. Cap informe tècnic indica ni indicarà que la població de tords està amenaçada per la pràctica de la caça a coll o que la caça amb cans de caça hagi influït en la disminució de poblacions de conills. Tampoc es podrà informar que són pràctiques en conflicte amb altres activitats de gaudi del medi natural, o que produeixen contaminació acústica o material, o que generen un perill a la integritat física d'altres persones o animals de l'entorn, o que són d'implantació recent i impròpies del nostre entorn , o que incorporen una petjada de carboni enorme ja que no hi ha població de l'entorn (km 0) que les vulgui practicar. O que generen un cost econòmic afegit per a l'administració. O que generarien uns usos massius no acceptables.

Per acabar aquesta reflexió sobre la prohibició de la caça a les finques públiques, hem de parlar d'una paradoxa silenciada intencionadament per l’administració: a les finques del Govern i del Consell, que són Refugi de Fauna, no s'hi ha deixat de caçar malgrat la prohibició que en teoria les afecta. És a dir, la declaració de Reserva de Fauna és una pantalla de fum pseudo-ecologista que només ha servit per dur endavant un procés de gentrificació dels usuaris de l'aprofitament cinegètic tradicional d'aquests espais, accelerant la seva substitució per altres col·lectius d'usuaris “nou vinguts”. Si en termes normatius parlàvem de prohibicionisme, en termes socials parlam de gentrificació.

Els nous caçadors són els propis funcionaris o de les empreses de serveis lligades a l'administració, que cobrant doblers públics i amb les mateixes armes de foc que empraven els caçadors, fan el que feien els caçadors de franc o fins i tot contribuïen econòmicament.

L'activitat de control cinegètic, en aquest context paradoxal, es caracteritza per l’opacitat i menor exigència que si fos feta des de fora de l'administració mediambiental. Els caçadors hem d'exigir dur la paradoxa al límit, de manera que es publiquin els recursos que s'hi destinen, els detalls de la seva aplicació i els resultats assolits, per a que la gent entengui que a les finques públiques tanmateix s'hi caça perquè és necessari.

I és que la caça , li diguem control, descastament, o qualsevol altre eufemisme o subterfugi per no dir caça, és imprescindible per equilibrar poblacions com les de conills, tudons, cabrum, senglars, cérvols... i els pagesos i altres afectats se'n cuiden de fer-ho saber!

4. EL BESSÓ DE LA QÜESTIÓ: TAMBÉ LA CAÇA CONFORMA ELS VALORS NATURAL

Cal observar que la consideració dels valors naturals i culturals d'un espai natural que es pretén protegir, en el cas tan antropitzat com són les Illes Balears , té el seu origen indefectiblement, tal com recull la LECO, en una interacció secular entre la població humana i el medi natural.

Aquesta relació secular amb la que els humans han assolit un aprofitament dels recursos naturals gràcies a l'aplicació de diverses tècniques, coneixements, organització social... que constitueixen el patrimoni material i immaterial d'aquesta comunitat cultural, convé entendre-la com a dinàmica i en constant evolució.

No obstant això, en aquest caràcter evolutiu de la relació home-medi, és primordial distingir aquella interacció resultat d'usos continuats d'aprofitament dels diversos recursos naturals, d'altres més moderns com els usos esportius, urbanístics, d'esbarjo...

Els primers (l'aprofitament agrícola, ramader, silvícola,...) són usos que respecte de l’espai que es vol protegir han tengut un paper modelador, bé sigui per l'empremta física que hi han deixat (marjades, colls, barraques...), per l'equilibri ecològic que han definit, per l'aspecte de la sostenibilitat en les captures que els ha permès perdurar al llarg de segles, per la seva peculiaritat territorial, pel lligam amb altres aspectes culturals, etnològics i gastronòmics, pel coneixement pràctic que han generat, pels elements d’identitat com a comunitat que els ha definit... Aquests usos matrius han creat el paisatge que ara es vol protegir i han aconseguit consolidar una enorme riquesa en l'aspecte de biodiversitat que transfereix el caràcter únic a aquest espai.

D'acord a la Llei 42/2007, un d'aquests usos que permeten l'aprofitament dels recursos naturals i que nosaltres i altres autors qualificam com a usos matrius o generadors del medi natural al llarg del temps , és l'ús cinegètic, que en el cas de Mallorca sabem que és inherent a les comunitats humanes que l'han habitada, d’ençà dels primers assentaments fins als nostres dies.

Les finques públiques i en general els espais terrestres protegits tenen uns valors naturals -que tothom vol protegir- entre d'altres causes, perquè és on s'hi ha caçat de determinades maneres al llarg del temps.

5. EL DESCONEIXEMENT DE LES DIVERSES MODALITATS DE CAÇA: CAÇA I PROTECCIÓ SÓN COMPATIBLES

Prop del 93% de les 24.186 llicències de caça de Mallorca autoritzen la caça amb arma de foc; d’aquestes, hi ha diversos perfils que són comuns a altres modalitats sense arma de foc; el 7% restant, són llicències de caça exclusivament sense arma de foc. Tenim idò un interessantíssim ventall de caces que empren diverses maneres de capturar els animals, fins i tot vius! La caça és una manifestació més de la cultura humana i per tant és diversitat.

Determinats sectors han construït una imatge estereotipada i negativa de la caça apel·lant al perill de l'ús de les armes o a la manca de selectivitat en les captures de la caça tradicional. Hem de dir clar i fort que hi ha menys accidents a la caça que en altres activitats que es practiquen a la natura o que les modalitats tradicionals actualment permeses, són totes elles selectives.

Tant la normativa com el seny, sempre imprescindible, fan possible trobar opcions de compatibilitat entre les diferents maneres de gaudi de la natura i entre caça i els diferents nivells de protecció dels espais naturals. El dret al gaudi i la conservació del medi natural, recollit a la Constitució espanyola a l'art. 45, hauria de ser suficient per activar una normativa mediambiental compatibilitzada enlloc de prohibicionista; ens agradaria una administració mediambiental que no li fes por la gestió multidimensional de les compatibilitats, malgrat sigui més senzilla la gestió unidimensional de les limitacions.

A l'apartat anterior hem explicat com les caces tradicionals practicades al llarg de segles, són confegides dels espais amb valors naturals. Per a aquelles persones que no hi estan familiaritzades amb aquestes altres caces i en especial per a les que obsessivament regulen la seva prohibició o limitació, recordarem que la Llei 6/2006, de caça i pesca fluvial de les Illes Balears, indica a l'art. 35 les modalitats tradicionals:

1. Es reconeixerà reglamentàriament el caràcter tradicional de les modalitats de caça que es practiquen des de temps immemorial a cada una de les Illes Balears, sempre que tinguin caràcter selectiu i no massiu.

2. Tenen, en tot cas, el reconeixement de tradicionals, les modalitats de caça que es practiquen a la comunitat autònoma amb peculiaritats locals i que són: la caça de tords a coll, de conills amb cans eivissencs i amb cans de Menorca, de cabres amb llaç i de perdius amb bagues.

3. Les modalitats tradicionals pròpies han de ser objecte d’especial regulació i protecció administrativa.

A l'art. 36 indica altres modalitats tradicionals:

1. La falconeria, l’ús de fura per a caça de conills i la de perdiu amb reclam seran objecte de regulació específica, que tindrà en compte, a més de les condicions i limitacions reglamentàriament establertes, els criteris definits en els apartats següents.

2. La pràctica de la falconeria requereix la tinença de llicència preceptiva i credencial de falconeria expedida per la conselleria competent en matèria de caça. En relació amb aquest últim document, els propietaris de les aus utilitzades en falconeria n’han d’acreditar l’origen legal, tenir-les inscrites en el registre específic de la conselleria competent en matèria de caça i han d’estar identificades individualment.

3. La conselleria competent en matèria de caça pot establir els requisits per a aquestes modalitats de caça, llicències o autoritzacions específiques, així com la identificació dels animals usats per a aquesta finalitat i la limitació del seu nombre.

4. La caça de perdiu amb reclam queda limitada a sis setmanes anuals i s’ha de practicar a més de 100 metres del límit del terreny cinegètic, excepte acord escrit entre vedats confrontats, els titulars dels quals podran abolir entre ells aquesta limitació.

Volem ressenyar que l'article 35. 3 parla d'especial regulació i protecció administrativa, quan la realitat és que tota la normativa mediambiental feta d'ençà de l'aprovació de la llei de caça, la ignora completament o directament perjudica la pràctica d’aquestes modalitats, com és el cas del PORN de Llevant.

Les modalitats tradicionals segueixen una estricta regulació (llicència + permís + registre de captures +...) i aporten unes possibilitats que encaixen en la graella de les compatibilitats amb els demés usos permesos als espais naturals: no generen contaminació, són discretes, permeten la caça sense mort i això les fa necessàries en estudis científics, són segures per al públic en general, no admeten massificació, solen ser practicades per km 0, en algunes d'elles la participació femenina és significativa, ...

Tot i haver-nos estès en la referència a la caça tradicional, entenem que també és compatible amb altres usos de les finques públiques la caça amb arma de foc, i l'evidència és que és el sistema majoritàriament emprat pels titulars de la seva protecció per dur endavant els controls poblacionals que s'hi fan.

6. LA SEGONA PEÇA: LA NOVA PROHIBICIÓ DE CAÇA ALS TERRENYS “LLIURES”

Aquesta legislatura acabarà amb un avenç estratègic de l'administració anticaça que és la materialització de la prohibició de caçar als terrenys lliures -exceptuant una modalitat - en el marc del PORN de Llevant. És un mal precedent per a altres PORN i un motiu de pes per demanar la seva suspensió.

El projecte de PORN partia amb l’autorització de la caça només als terrenys vedats, la qual cosa suposava excloure els terrenys anomenats lliures. Tant l’administració de caça com el sector cinegètic al·legàrem perquè el Pla s’adequàs a la normativa existent, cosa que no ha estat així. Els terrenys lliures poden tenir una gestió cinegètica segons la normativa de caça. L’Ordre de vedes anual indica al punt segon : Aprovar el pla marc d’ordenació de la caça als terrenys cinegètics d’aprofitament comú (lliures), contingut a l’annex II.

Al punt setè, referit a Caça en els terrenys cinegètics d’aprofitament comú (lliures), indica La caça en els terrenys de règim cinegètic comú queda condicionada a l’aplicació del pla marc d’ordenació previst en l’article 25 del Reglament 1/2012 del Consell Insular de Mallorca, pel qual es regulen les vedes i els recursos cinegètics.

Les espècies cinegètiques, els períodes i els dies hàbils, les modalitats i els màxims de captures per a les modalitats de caça autoritzades es fixen en l’annex II.

La cartografia digital de terrenys cinegètics que figura en els visors web oficials i a la pàgina web del Servei de Caça, i que actualitza el Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca, és la que preval, amb caràcter general, a partir de la data de cada actualització.

Els àmbits territorials municipals que no estan acollits al pla marc i no disposen d’un pla d’ordenació cinegètica propi queden com a zones inhàbils de caça, d’acord amb l’establert en l’article 24 de la Llei 6/2006, balear de caça i pesca fluvial.

És a dir, els ajuntaments del Llevant tenien la potestat de sol·licitar la inclusió en el Pla marc dels terrenys lliures del municipi, que definia a més les modalitats de caça que s’hi podrien practicar. Amb aquest mecanisme, l’administració més propera a la ciutadania decidia tant si donava caràcter cinegètic a aquests terrenys, com si hi autoritzava determinades modalitats o totes elles d’acord a l’acceptació social i la demanda dels caçadors. On hi havia una solució que funcionava , resultat de la col·laboració de diferents administracions (Consell i ajuntaments), l’administració mediambiental del Govern ha creat un problema impulsat per la dèria anticaça.

A la temporada 2022-23, 19 municipis s’havien acollit al Pla marc del Consell per poder donar un ús cinegètic a aquests terrenys lliures, en la majoria de casos sense limitació en les modalitats i en altres, amb la limitació de caçar-hi només amb arts tradicionals sense arma de foc.

Hem de tenir present que per constituir un vedat són necessàries 25 hectàrees si són d’una sola propietat o un mínim de 60 hectàrees si són diverses propietats. A Mallorca la parcel·lació de fora vila sovint està feta en parcel·les de menor dimensió (una o algunes quarterades; la quarterada no arriba en extensió a una hectàrea) el que suposa que no totes les propietats es poden constituir com a vedats, malgrat s’hi faci una gestió a favor de les espècies que hi habiten (abeurades, conreus, clapers, control de salvatgina...) Tampoc és sempre possible l’agregació de finques per constituir un vedat.

I d’altra banda, hem de pensar que la caça en els lliures és la caça dels qui no poden pagar la participació en un vedat, tot i que sovint crea col·laboracions amb intercanvi de feines (ajudar a tondre, tasques a la finca ...) que és una de les externalitats socials tradicionals que ha acompanyat a la caça en la societat rural mallorquina, que s’hauria de preservar.

En el cas del PORN de Llevant el fet que la prohibició de la caça als lliures s'exceptui per a una sola modalitat, la caça de cabrits amb cans i llaç, pot tenir diferents comprensions. La primera és que només s'accepta aquesta modalitat per un plantejament poc científic però si utilitari, ja que aquesta modalitat alleugereix la tasca de control del cabrum que ha assumit l'administració. La segona, que l'acord arribat a Artà fa alguns anys, d'autoritzar la caça als lliures amb modalitats tradicionals, sense arma de foc, funcionava massa bé i no interessa al sector anticaça del Parc. La tercera, que han vist molts de caçadors afectats, és que és un mesura pensada per crear tensions en el col·lectiu de caçadors.

7. APLEGAM

A Occident hem viscut una situació d’opulència i creixement sense límits que pareixia que no s’havia d’acabar mai. Ha estat el context ideal perquè afloràs l’ecologisme urbanita, que ha inventat un espai natural postís, sobre una estructura normativa feta a la seva conveniència, que 9 menysprea l’aprofitament dels recursos naturals renovables, com els cinegètics.

Un moviment que ha tengut bo de fer la campanya contra la caça, que els polítics amics d’aquesta corrent executen cegament a cop de publicació al BOIB. Però les dues darreres crisis viscudes, el canvi climàtic i la finalització de l’era dels combustibles fòssils són aquí i determinaran un canvi en els valors d’aquesta societat que veu com els seus fills viuran pitjor que els pares.

En aquestes línies hem compartit alguns dels cops rebuts, però hem posat damunt la taula molts de motius per creure que la pràctica administrativa anticaça no està ungida de gràcia divina.

La mare de deu no nom Joana i això vol dir que les mesures contràries a la caça promogudes per l’administració mediambiental estan mancades de fonamentació científica, evidencien el desconeixement sobre les potencialitats que la diversitat de modalitats de caces ofereix als gestors dels espais protegits i són una eina de gentrificació social a l’espai rural.

Però també costen doblers a la ciutadania, empobreixen les rendes rurals i volen fer creure la mentida que als espais protegits o simplement naturals, no s’hi caça. Finalment, converteixen en arbitrari el funcionament de l’administració mediambiental, cosa que la desacredita.

Com deien els nostres vells, ca ple no caça, però si el redol s’estreny, i molta de la reflexió sobre el nostre futur com a societat passa pel decreixement i el retorn als aprofitaments naturals sostenibles, potser s’haurà d’espolsar la vessa i tornar a la garriga.

En una societat que recuperi el lligam amb la ruralia, la caça serà valorada. Mentre, ens hem de valorar i no acceptar més cops.

Antoni X. Colom Colom, secretari de l’Associació de Caçadors de Cabrits amb Cans i Llaç

Valldemossa, març de 2023 

Per a la Fira i Mostra de Caça de Santanyí.